És la nostra existència realment el resultat d’un fenomen físic com el Big Bang o la manifestació d’un déu o déus?

(Eduard Albiac. 2 Bat)

Sense cap mena de dubte, el capvespre és un dels fenòmens més bonics de la natura, sembla inversemblant que sigui un fenomen físic. Tot i això, es pot concedir que així sigui, però que ens fa creure que som uns ens privilegiats i superiors i no una mena de ninots amb un codi insèrit on tenim programat tot el que som i el que hem de viure i fins i tot la nostra data de caducitat, com iogurts. També això es un fenomen físic o algú ens ha programat?. Si és així tenint en compte la teoria de la probabilitat, quants hi haurien escampats pel món repetits?, estan tots aquest món?, per què no en un altre?, posats a pensar per què no en un paral·lel?. Per què tenim “déjà-vú”, realitats que ja hem viscut?. És realment una disfunció del cervell entre el llarg i el curt termini, o és que ens venen imatges de l’altre jo a l’univers paral·lel? Per cert no crec en la teoria de la conspiració. Què ens amaga el codi ADN que encara estem desxifrant? Realment després d’aquestes preguntes encara podem pensar que som un esdevinents de la física o un simple ninot, com un SIM, programat per un déu o déus capritxosos i perquè no dir-ho infantils, que ens fan tombar i fer coses dolentes, i també el nostre voltant, sense cap mena de sentit.Podria ser la teoria del Caos, però encara no l’ha he llegit. Potser no està al meu codi ADN que ho faci…