Per què som com som? (Enric Borrell 2Bat)

Per què som com som? (Enric Borrell 2Bat)

Les personalitats són com les cares, hi ha tants milions de combinacions que som incapaços d’imaginar-nos-en una inventada de zero i tot això porta a fer-me dubtar sobre com pot ser que tothom tingui una personalitat tan única i lligada a si mateix. En la meva opinió ningú neix amb la personalitat formada, tots els factors externs als quals estem exposats (educació, família, amics, societat...) ens van canviant a mesura que van passant els anys i vas adoptant noves idees sobre tot el que t’envolta. 

Per començar, avui en dia estem vivint en una societat capitalista que vol que les persones siguin tot el contrari de pel que van ser creades: per pensar. Sens dubte ha arribat un punt que hi ha una part de la població que s’ha tornat homogènia i que només serveix per fer circular el capital sense qüestionar-se res, un fet tan greu que esborra la pròpia personalitat. Un altre factor decisiu és l’educació ja que aquí se’ns ensenya a pensar i a formar-nos com a persones, tot i que hi ha molt de camí per millorar. Per això l’ofici de professor és tant important, creen una influència enorme sobre els estudiants i sovint són persones que han trobat l'ensenyament com a últim recurs laboral amb la terrible causa de fer que els alumnes acabin formant part de la massa.

Finalment l’altre factor decisiu crec que és la família, l’educació que rebs de fora de l’escola. Els valors que defensa una família acostumen anar-se traslladant a través de les generacions si bé que s’adapten als nous temps. Quan ets petit estàs al costat del pare o la mare escoltant-los queixar-se d’un determinat partit polític o animant a un equip de futbol. Aquests estímuls, que quan s’és petit s’absorbeixen rapidíssimament, van afegint ideals a les nostres ments. Tot això seria el més lògic però a la pràctica un se n’adona que res funciona així. Personalment he estudiat en una escola religiosa i ara em considero ateu, refuso totalment certs aspectes de la societat actual i sóc fora del que sexualment es considera “normal” en una família típica en la que mai s’ha parlat de res d’això. I no sóc l’únic. Llavors, com? 

En conclusió opino que el ser que ens forma a cadascú es basa en aquests tres grans pilars: societat, educació i ambient familiar. Però tot i això el factor més determinant, i capaç d’anular els altres, és el nostre propi “jo” que se’ns va creant a mesura que se’ns desperten els sentits i comencem a pensar com a éssers únics que som.