Per què ens costa acceptar a la gent que pensa o actua diferent a nosaltres? (Arianda Turch 4rt)

He escollit aquesta pregunta perquè per mi no té resposta. No entenc el rebuig que generen les noves maneres de pensar o d'actuar. El fet que algú opinés diferent a la resta hauria de generar curiositat per entendre-ho  i no hostilitat, que és més aviat el que sentim tots envers a algú que no pensa el mateix que nosaltres.

Des del meu punt de vista, el pitjor és que no s'accepti aquest nou pensament fins al cap d'anys quan ja hi ha molta gent que comparteix la mateixa ideologia. Aquesta falta de comprensió cap a les coses desconegudes, aquesta prudència o rebuig crec que és negativa ja que ens fa avançar molt lentament com a societat. Per exemple, l'homosexualitat ha sigut durant molt de temps penada amb la mort o amb la presó i qui sap què haguessin pogut descobrir, fabricar o com podia haver afectat la vida d'aquestes víctimes a la societat d'avui en dia. I el mateix passa amb el feminisme i les víctimes que ha causat i segueix causant la violència de gènere.

El fet d'acceptar noves maneres de pensar podria haver estalviat moltes vides al llarg de tota història, però l'error es segueix repetint, seguim rebutjant a la gent amb diferents ideologies i per tant, tots seguim patint les conseqüències d'aquest rebuig social.