Per què? 

(David Fernàndez. 1 Bat)

Els humans som gent que pensa, sempre pensa, vagi on vagi, faci el que faci, li passi el que li passi, no deixa de pensar, i sobretot, de preguntar-se coses. Bé, tots nosaltres ens hem preguntat “per què?”, “Per què sóc així?” “Per què vivim en una societat com aquesta?” “Per què la Terra gira al voltant del Sol?” “Per què he suspès l’examen?”. Siguin preguntes més o menys profundes, tots ens preguntem el “Per què?” de les coses, i potser això ens influencia a l’hora de viure, en comptes de simplement gaudir d’una pel·lícula, ens preguntem “Per què acaba així?”, en compte de gaudir d’una companyia, ens preguntem “Per què som amics?”, i així amb tot el que ens passa al voltant, ¿ens preocupa més saber el per què de les coses que simplement viure? Realment ens fa això feliços? Potser hi ha preguntes en les que està justificat voler saber el “per què?”, pero, si tots visquéssim més i ens preguntéssim menys, seríem més feliços.