Pot ser que naixem amb un destí ja definit? 

(Albert Coll Bougrine. 2 Bat)

Durant molt de temps ens hem qüestionat si realment el nostre destí ja està definit, des del moment en que naixem fins al que morim. Aquesta enigmàtica pregunta encara no està del tot aclarida ja que molts pensadors del passat i actuals exposen el seu raonament, que mai ha acabat aclarint res del tot ja que no es posaven d'acord per aquest tema tant conflictiu.
 

Pel que fa a la fotografia i al títol que li he atorgat, veiem com un fil vermell lligat a la mà d'una persona representa la unió de l'ésser humà amb aquest destí ja marcat en cada individu. El significat de la imatge amb el contingut bé en part de dues llegendes d'origen oriental, molt semblants entre elles però amb característiques que les diferencien força una de l'altre, una d'elles es xinesa i fa referència a un tema més generalitzat del destí, de com aquest es va anant modificant, doblegant però mai trencant, i en el japonès observem que aprofundeix més en la part més amorosa d'aquest tema. Una peculiaritat que podem veure és que en la xinesa aquest fil va lligat al canell mentre que a la japonesa esta lligat al dit petit de la mà. Si observem amb més atenció la fotografia veurem clar quina de les dues representacions he triat, i el perquè d'aquesta decisió és que personalment trobo que la versió japonesa aprofundeix més en la part més sentimental i realment crec que això és el que ens fa ser humans.